Articles divulgatius I. Com s'aprèn segons les teories de l'aprenentatge conductista i cognitivista?

Segons les teoria conductista l'aprenentatge es dóna a partir del reforçament de la conducta que s'ha d'aprendre. Si a un alumne que ha de conèixer el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals el premiem amb amb un punt positiu cada vegada que sap la resposta, estem reforçant el seu aprenentatge.

La teoria cognitivista va més enllà i defensa que l'aprenentatge depèn de la consecució d'una sèrie d'etapes en la que es va assimilant la nova informació. Factors com la motivació, la resolució de problemes, l'adaptació al nou coneixement... fa que l'individu incorpori nous coneixements. Si en el cas de l'aprenentage de les comarques de Catalunya presentem a l'alumne material en el que partint del que ja sap: el seu municipi, la seva comarca, les comarques que l'envolten, si són d'interior, de muntanya o de litoral... Estem aplicant la teoria cognitivista.

El Jclic és un clar exemple de com les puntuacions reforçen l'aprenentatge i l'interès de l'alumne.

Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)

Articles divulgatius II. Com s'aprèn segons les teories constructivistes

Les teories constructivistes associen l'aprenentatge amb la construcció del coneixement per part de l'alumne, és la manera com es processa el pensament el que el determina. El llenguatge i el pensament són el punt fort segons el corrent sociocultural; per als genetistes tenir en compte l'estadi evolutiu de l'alumne és primordial i per als computacionalistes el binomi alumne-tecnologia és la clau per a l'aprenentage. Per això, en aquesta concepció pedagògica es considera que l'alumne costrueix els seus aprenentatges tot relacionant els continguts que ja coneix amb els nous que se li presenten.

    Les activitats educatives predominants per aconseguir els aprenentatges són els mapes conceptuals i la construcció individual d'interrelacions que la'lumne fa dels diferents temes. Es construeixen idees de manera individual, d'uns coneixements sobre d'altres de previs que es relaciones i encaixen com una gran xarxa de coneixement individual

En el cas de les comarques de Catalunya podríem dir que treballem sota l'òptica d'aquestes teories si fem fer a l'alumne una Webquest sobre les comarques de Catalunya en la què han de fer una cerca i recopilació d'informació a través dels hiperenllaços que conté i processar la informació en el format convingut (Powerpoint, llibre virtual...) Amb aquesta activitat estem aplicant els tres corrents: fem servir el llenguatge (verbal i visual) com a vehicle comunicatiu, es treballa en grups i amb eines informàtiques.

I segons el Constructivisme Social?

Aquesta teoria considera que el alumne aprèn quan participa de manera contextualitzada treballant o resolent tasques sobre un tema o problem i que ho fa, no només pensant en el què ell sap, sinó en el que saben també els demés. Es realitzen activitats col.laboratives per adquirir els objectius determinats. 

Aquest corrent valora molt la informació que cada persona dóna sobre un coneixement existent i les considera bàsiques per poder generar un nou coneixement. Això significa que, per poder arribar a construir de manera social aquests coneixements s'hauran de realitzar activitats que tinguin com a objectiu l'acord conjunt sobre els diferents continguts i informacions que cada membre del grup aporta.

Com aprenem? Les teories constructivistes de l'aprenentatge

Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)

Articles divulgatius III: Aprenentatge i sharisme

La teoria del Sharisme o socioculturalisme electrònic preconitza que l'aprenentatge es dóna a partir del treball col·laboratiu. Un exemple de posta en pràctica d'aquesta teoria a l'hora d'aprendre les comarques de Catalunya seria treballar a partir d'una wiki les diferents comarques, buscant la informació i editant conjuntament el contingut de la wiki.
La teoria del sharisme es basa en la neurociència, i l'estudi del model de funcionament del cervell humà. El nostre cervell té en la seva naturalesa la idea de compartir. Com més es comparteix, més poder es té. El Sharisme és també una practica mental que qualsevol pot provar, una actitud sociopsicològica que busca transformar un món ampli i aïllat en un cervell social superintel.ligent.

 

Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)