dimarts, 24 de novembre del 2009

Articles divulgatius I. Com s'aprèn segons les teories de l'aprenentatge conductista i cognitivista?

Segons les teoria conductista l'aprenentatge es dóna a partir del reforçament de la conducta que s'ha d'aprendre. Si a un alumne que ha de conèixer el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals el premiem amb amb un punt positiu cada vegada que sap la resposta, estem reforçant el seu aprenentatge.
La teoria cognitivista va més enllà i defensa que l'aprenentatge depèn de la consecució d'una sèrie d'etapes en la que es va assimilant la nova informació. Factors com la motivació, la resolució de problemes, l'adaptació al nou coneixement... fa que l'individu incorpori nous coneixements. Si en el cas de l'aprenentage de les comarques de Catalunya presentem a l'alumne material en el que partint del que ja sap: el seu municipi, la seva comarca, les comarques que l'envolten, si són d'interior, de muntanya o de litoral... Estem aplicant la teoria cognitivista.

El Jclic és un clar exemple de com les puntuacions reforçen l'aprenentatge i l'interès de l'alumne.


Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)

Articles divulgatius II. Com s'aprèn segons les teories constructivistes

Les teories constructivistes associen l'aprenentatge amb la construcció del coneixement per part de l'alumne, és la manera com es processa el pensament el que el determina. El llenguatge i el pensament són el punt fort segons el corrent sociocultural; per als genetistes tenir en compte l'estadi evolutiu de l'alumne és primordial i per als computacionalistes el binomi alumne-tecnologia és la clau per a l'aprenentage. Per això, en aquesta concepció pedagògica es considera que l'alumne costrueix els seus aprenentatges tot relacionant els continguts que ja coneix amb els nous que se li presenten.
    Les activitats educatives predominants per aconseguir els aprenentatges són els mapes conceptuals i la construcció individual d'interrelacions que la'lumne fa dels diferents temes. Es construeixen idees de manera individual, d'uns coneixements sobre d'altres de previs que es relaciones i encaixen com una gran xarxa de coneixement individual
En el cas de les comarques de Catalunya podríem dir que treballem sota l'òptica d'aquestes teories si fem fer a l'alumne una Webquest sobre les comarques de Catalunya en la què han de fer una cerca i recopilació d'informació a través dels hiperenllaços que conté i processar la informació en el format convingut (Powerpoint, llibre virtual...) Amb aquesta activitat estem aplicant els tres corrents: fem servir el llenguatge (verbal i visual) com a vehicle comunicatiu, es treballa en grups i amb eines informàtiques.


I segons el Constructivisme Social?


Aquesta teoria considera que el alumne aprèn quan participa de manera contextualitzada treballant o resolent tasques sobre un tema o problem i que ho fa, no només pensant en el què ell sap, sinó en el que saben també els demés. Es realitzen activitats col.laboratives per adquirir els objectius determinats. 
Aquest corrent valora molt la informació que cada persona dóna sobre un coneixement existent i les considera bàsiques per poder generar un nou coneixement. Això significa que, per poder arribar a construir de manera social aquests coneixements s'hauran de realitzar activitats que tinguin com a objectiu l'acord conjunt sobre els diferents continguts i informacions que cada membre del grup aporta.




Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)

Articles divulgatius III: Aprenentatge i sharisme

La teoria del Sharisme o socioculturalisme electrònic preconitza que l'aprenentatge es dóna a partir del treball col·laboratiu. Un exemple de posta en pràctica d'aquesta teoria a l'hora d'aprendre les comarques de Catalunya seria treballar a partir d'una wiki les diferents comarques, buscant la informació i editant conjuntament el contingut de la wiki.
La teoria del sharisme es basa en la neurociència, i l'estudi del model de funcionament del cervell humà. El nostre cervell té en la seva naturalesa la idea de compartir. Com més es comparteix, més poder es té. El Sharisme és també una practica mental que qualsevol pot provar, una actitud sociopsicològica que busca transformar un món ampli i aïllat en un cervell social superintel.ligent.




 

Autores: Montse Vidal, Míriam González, Laura Capdevila, Felissa Jodar (grup tacTIC)

dilluns, 23 de novembre del 2009

Article divulgatiu. teories de l'aprenentatge (III)


Hi ha més teories?


A partir d'aquestes teories n'han sorgit d'altres:

L'Aprenentatge sociocultural diu que aprenem quan ens relacionem amb els altres. La societat és un factor decisiu en el procés d'aprenentatge. La interacció amb els pares facilita l'aprenentatge."L'únic bon ensenyament és aquell que s'avança al desevolupament" Vigotski.

L'Aprenentatge significatiu diu que l'alumne ha de relacionar els nous coneixements amb els ja adquirits i els ha de relaciones amb les seves estructures cognitives.
Destacarem com autor a D. Ausubel.

L'Aprenentatge per descobriment diu que la persona ha de descobrir els nous conceptes i ser capaç de relacionar-los i adpatar-los al seu sistema cognitiu.
Destacarem a Bruner.

L'estructuralisme genètic diu que el nen té maneres de pensar específiques que el diferencien de l'adult. Destacarem com autor a Piaget.

El Processament de la Informació diu que l'alumne aprèn quan rep informació, la processa i en treu un resultat.
El Constructivisme diu que s'aprèn construint sobre els coneixements previs. Aquesta teoria recull els principis de les teories anteriors: sociocultural, genètica, processament de la informació i aprenentatge significatiu.
Destacarem a Jean Piaget.


I a l'era digital?

La tecnologia també té un efecte sobre la manera com vivim, com ens comuniquem i com aprenem.
El Conectivisme manifesta que l'aprenentatge és el procés de conectar fonts d'informació. Els coneixments adquirits estan en transformació constant ja que es rep nova informació contínuament. Com que tenim accés a molta informació, és important saber diferenciar quina és rellevant i quina no.
Destacarem l'autor George Siemens.
Exemples:
El treball per projectes que consisteix en que a partir d'un tema els alumnes investiguen, busquen informació i desenvolupen el seu propi procés d'aprenentatge.
Aprenem amb el debats plantejats a l'aula al interactuar amb els altres alumnes.
A classe d'anglès, quan ensenyem "present continuous" (nou coneixement) l'assimilem perquè partim del verb to be (vell coneixement)
Exemple: Portar a terme una Cacera del Tresor
Autores: Grup Skinner: Silvia Rubió, Pilar Burillo i Olga Navarro

Article Divulgatiu. Teories de l'aprenentagtge (II)

I... com aprenem?


Al llarg del temps diversos autors han anat estudiant la manera com els humans aprenem i en conseqüència han anat sortint les diferents teories de l'aprenentatge.
El Conductisme defensa que s'aprèn quan donem una resposta a un estímul. Aprenem més quan l'estímul es repeteix i es reforça de manera positiva (amb un premi, per exemple)
Els autors conductistes a destacar són Pavlov, Watson i Skinner.

El Cognitivisme diu que aprenem perquè posem en marxa una sèrie de processos mentals (la percepció, la memòria, la motivació). Per cognitiu entenem l'acte del coneixement en les seves accions de enmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre i organitzar i fer servir la informació rebuda través dels sentits.
A diferència del conductisme, en el cognitivisme és més important la motivació per aprendre que no pas el reforçament.









Exemples.
Conductisme:
Posar un punt positiu per un bon comportament.
Posar un punt negatiu per un comportament no adequat.
Castigar sense jugar al pati.
Bona nota per una resposta adequada a classe.

Cognitivisme:
Resolució de problemes de matemàtiques.
Fer exercicis de Comprensión Lectora.
Esquemes de Temes.
Fer una exposició d'un treball en grups a classe.

Autores: Grup Skinner: Silvia Rubió, Pilar Burillo i Olga Navarro

Per a saber més:

http://www.educarchile.cl/medios/20031218170349.doc

http://conductismo.idoneos.com/

Article divulgatiu. teories de l'aprenentatge 1


L'Aprenentatge i les seves teories
















Què és l'aprenentatge?


L'aprenentatge és el procés pel qual s'adquireixen noves habilitats, destreses, coneixements, valors o conductes com a resultat de l'estudi, l' experiència, la instrucció i l' observació. L'aprenentatge és una de les funcions mentals més importants en humans, animals i sistemes artificials.
Si ens centrem en l'aprenentatge humà, podem dir que està estretament relacionat amb l'educació i el desenvolupament personal i consisteix en adquirir, processar, compendre i aplicar una informació.
Aprenem alguna cosa quan tenim un canvi en la nostra conducta, i aquest canvi dura en el temps.
Per aprendre necesitem quatre factors fonamentals: intel.ligència, coneixements previs, experiència i motivació.

Per exemple:
Primer: necesitem inteligència per saber discriminar
Necesitem coneixements previs: Necesitem ser conscients del nostre cos per aprendre quines són les seves funcions principals.
necesitem experiència de respirar, de que ens hem fet alguna ferida per preguntar-nos per l'aparell circulatorio del nostre cos.
Necesitem menjar per poder viure i tenim gana, aixi podem descubrir el noste aparell digestiu
Tot aixó ens fa preguntar-nos que pasa dins del nostre cos i estem motivats per aprendre quines són les seves principals funcions.


Autores: Grup Skinner: Silvia Rubió, Pilar Burillo i Olga Navarro

Per a saber més:

http://es.wikipedia.org/wiki/Aprendizaje